Seixantisme : l'esclat cultural català dels 60 / Marta Vallverdú i Borràs ; [pròleg de Julià Guillamon]
Vallverdú i Borràs, Marta


Barcelona : L'Avenç, 2022
403 p. : il. ; 24 cm (L'Avenç. Assaig, 122) 
Bibliografia.
ISBN 9788418680243

"Defineixo el Seixantisme com un moviment general plural i de molta vitalitat, que es desenvolupa principalment entre 1959 i 1971, sustentat per l'amalgama de diverses iniciatives politicoculturals -potents, imaginatives-, amb una voluntat col·lectiva molt aferrissada, en què convergeixen dos objectius: l'antifranquisme i l'afirmació de la cultura com a forma definidora de la identitat catalana, amb la consciència estesa i esperançada de la fi del règim franquista i de l'adveniment de la democràcia. És l'esglaó imprescindible de renaixement cultural que fonamenta les bases en què es van definir i conformar els Països Catalans democràtics posteriors". L'assaig se centra en diversos moviments i fenòmens col·lectius que reflecteixen aquella embranzida, des de la música i la literatura al disseny, l'arquitectura o l'associacionisme, entre d'altres, i es tanca amb una cronologia que els entreteixeix. "Per a molts serà un descobriment que taparà amb una mà de pintura realista els anys seixanta idealitzats i poca-soltes que s'han imposat per tot arreu, per culpa del costumisme de la moda. Per a d'altres serà una manera de fer encaixar un trencaclosques de lectures o de records. Serà un estímul per aprofundir, contrastar, completar. Per als lectors que vindran serà una referència indiscutible." Del pròleg de Julià Guillamon.

Breu història de l'art als Països Catalans / Francesc Fontbona
Fontbona de Vallescar, Francesc


Lleida : Pages Editors, 2022
247 p. : il. col. ; 19 cm (DivÈrsia.cat. biblioteca bàsica dels Països Catalans, 6 ) 
Bibliografia.
ISBN 9788413033440

Un viatge per l'evolució de la pintura, l'escultura i les altres arts plàstiques a les terres de llengua catalana. Partint de l'art antic, el pes principal del llibre recau en l'art romànic, el gòtic, el renaixentista, el barroc, el neoclàssic, el modernista i les diverses tendències del segle XX. Si bé el Renaixement i el Neoclàssic tingueren aquí una presència essencialment importada, els altres estils -compartits amb la resta d'Europa- hi fructificaren amb personalitat pròpia. En època medieval, era molt freqüent la presència d'artistes dels diferents regnes de la confederació catalano-aragonesa fora del territori originari, pràctica que continuarà però amb menys intensitat. En canvi, la influència de l'art català a l'estranger, bé que també existí abans, no es fa patent amb contundència fins l'edat contemporània. Un fenomen abassegador com la colonització cultural castellana, a nivell lingüístic, és, però, molt menys intens a nivell plàstic. (Editorial).

La Contracultura / Pau Lanao i Narcís Selles
Lanao i Reverter, Pau


Girona : Diputació de Girona : Obra Social "la Caixa", 2020
96 p. : il. col. ; 20 cm (Quaderns de la Revista de Girona, 211. Guies, 91) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788415808954

La contracultura, que també ha rebut altres noms, com els de cultures de l'underground o cultures alternatives, va ser un moviment d'abast internacional que va plantejar un capgirament radical d'actituds i de valors predominants en les societats industrials avançades. Aquest llibre presenta algunes de les seves principals expressions a les comarques de Girona.

Breu història de l'Esperantisme als Països Catalans / Xavier Margais Basi
Margais Basi, Xavier


Lleida : Pagès, 2020
180 p. ; 15 cm (Divèrsia, 4) 
ISBN 9788413031576

El moviment esperantista als Països Catalans nasqué i es desenvolupà al mateix temps que ho feia a la resta d'Europa. S'inicià just tombant el segle XX a la Catalunya del Nord i des d'allà penetrà a la resta dels territoris catalans. Amb excepció de les cinc comarques nord-catalanes, fou bruscament interromput per l'esclat de la guerra del 1936 i durant dècades va sofrir els efectes de la repressió. Després ha ressorgit com la resta dels moviments socials i s'adapta als nous temps en què la comunicació es realitza sota l'impacte de les noves tecnologies. El llibre explica de manera divulgativa la història d'aquest idioma universal i el seu pas per casa nostra. Imprescindible per conéixer l'esperantisme com a moviment social i la seva petjada en els Països Catalans. (Editorial).

La Voluntat i la Quimera. El noucentisme català entre la renaixença i el marxisme / [ressenya de:] Óscar Costa
Costa, Óscar


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 40 (2018) , p. 407-411 (Reseñas) 
Ressenya de:
- Casassas i Ymbert, Jordi. La Voluntat i la quimera : el noucentisme català entre la renaixença i el marxisme / Jordi Casassas i Ymbert. Barcelona : Pòrtic, 2017

Quan tot sembla possible... : els fonaments del canvi cultural a Espanya (1960-1975) / Carles Santacana (coord.)



[València] : Universitat de València, [2018]
380 p. ; 23 cm
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788491342892

Aquest volum pretén oferir una panoràmica de les transformacions del món cultural que foren a la base de la transició. Amb un plantejament nou i interdisciplinari, historiadors, filòlegs, experts en art i comunicació, ofereixen un conjunt d'estudis que analitzen els canvis culturals des de múltiples perspectives. En aquest sentit, s'analitzen tant les propostes que dialogaven amb el llegat del passat recent com aquelles altres que s'identificaven amb els nous corrents culturals europeus; els debats de caire més ideològic i minoritari i les noves pràctiques culturals de difusió de masses, des del còmic a la televisió. L'objectiu central és precisament oferir una reflexió conjunta sobre aquests dos àmbits massa sovint escindits. En realitat, uns i altres, de forma més o menys conscient, interactuaven, i van ser demostracions palpables dels canvis profunds d'una societat que institucionalment seguia vivint sotmesa a una dictadura. (Editorial).

La Voluntat i la quimera : el noucentisme català entre la renaixença i el marxisme / Jordi Casassas i Ymbert
Casassas i Ymbert, Jordi


Barcelona : Pòrtic, 2017
319 p. ; 22 cm
Premi Carles Rahola d'assaig (2016). Referències bibliogràfiques. Index.
ISBN 9788498093865

La voluntat i la quimera fa una lectura nova d'aquest moviment dins del seu temps, que a l'Europa occidental transcorre entre les darreries del segle XIX i l'impacte de la Gran Guerra. El noucentisme no és, per tant, un fenomen privatiu de Catalunya i, molt menys, el reflex exclusiu dels interessos de la burgesia local. Per altra part, el noucentisme, lluny de ser un parèntesi conservador entre l'esclat progressista del modernisme i la irrupció moderna i "proletària" de les avantguardes (com es va consolidar en la interpretació dels anys seixanta del segle XX), representa una de les tres grans cosmovisions que determinen la dinàmica cultural política de la contemporaneïtat catalana, al costat de la renaixença romàntica i del marxisme. Així doncs, considerem que el temps llarg del noucentisme es produeix entre les darreries del segle XIX fins a la irrupció marxista dels anys seixanta del segle XX. (Editorial).

La Pintura informal en Barcelona, 1951-1970 [Fitxer informàtic] / Lourdes Cirlot ; [dirigida per Santiago Alcolea]
Cirlot, Lourdes


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2015
Dirigida per: Alcolea i Gil, Santiago. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 1980
1 recurs electrònic
Còpia digital de l'exemplar imprès de la tesi dipositat a la Biblioteca de la Faculta de Geografia i Història.

En la present tesi doctoral s'aborda l'estudi de la pintura informal a l'Escola de Barcelona. Per a això l'obra estableix un "corpus" de 25 artistes plàstics importants i s'estudien les seves aportacions dins de l'informalisme, que pot considerar-se dividit en quatre sub-tendències: pintura de matèria, pintura del signe-gesto, pintura tactista i pintura espacialista. L'anàlisi de les aportacions dels diferents pintors s'ha efectuat directament del natural, amb l'objecte de poder establir unes perioditzacions concretes. Una vegada acabat l'estudi, poden extreure's una sèrie de conclusions, que la seva summa permet confirmar l'existència d'una escola informalista en el si de l'anomenada "Escola de Barcelona", que arrencaria en 1952 quan el pintor Antoni Tàpies, apartant-se de l'estètica "dau-al-setiana", inicia un nou camí creatiu, ja dins de l'informalisme més matèric, per la qual cosa pot considerar-se com l'introductor de l'Informalisme a Catalunya, així com a Espanya. Aquest moviment començaria a declinar a mitjan anys seixanta, quan els artistes o bé decideixen seguir altres itineraris artístics, o bé cessen en la seva activitat, per donar-se per conclòs en 1970, data que considerem com a topall final del nostre treball.

Barcelona and Madrid : Social Networks of the Avant-Garde / [ressenya de:] Hamilton M. Stapell
Stapell, Hamilton M.


En: European History Quarterly. London. Vol. 43, núm. 4 (October 2013), p. 742-743
Ressenya de:
- Ascunce Arenas, Aránzazu. Barcelona and Madrid: Social Networks of the Avant-Garde / Aránzazu Ascunce Arenas. Lewisburg : Bucknell University Press, 2012

Reminiscències pre-rafaelites en l'obra literària de Marià Vayreda / Ricard Jordà i Güell
Jordà i Güell, Ricard


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot. 1982-1983, [núm. 5] (1984) , p. 135-158
Notes i bibliografia.

Las bibliotecas populares de Barcelona como espacios de socialización durante el segundo franquismo, 1957-1975 / Assumpció Estivill Rius
Estivill i Rius, Assumpta


En: BID : textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Barcelona, núm. 30 (juny 2013), [21] p. (Artículos) 
Resums en castellà i anglès. Hi ha també una versió en català.

Objectius: analitzar com han evolucionat les activitats culturals de les biblioteques populars de la província de Barcelona en iniciar-se el període que va de 1959 a 1975, l'anomenat "segon franquisme", i com evolucionen al llarg d'aquests anys. Examinar les temàtiques tractades en els actes organitzats; l'interès que presenten per a les poblacions respectives i com s'adapten a una societat que està experimentant canvis profunds; la presència dels moviments socials i culturals que sorgeixen amb força en aquell moment; el paper que hi tenen el català i la cultura catalana; les aliances locals, i fins a quin punt aquelles activitats estan pautades des del poder o responen a la iniciativa de les bibliotecàries. Metodologia: es parteix del buidat i de l'anàlisi dels actes realitzats a cada una de les biblioteques populars de la Diputació de Barcelona entre 1957 i 1975, tal com es ressenyen a les memòries de l'Anuario de la Biblioteca Central y de las populares y especiales. Es tenen en compte les biblioteques populars pròpiament dites i també les filials que són estables i que tenen una persona que se'n fa càrrec. Resultats: és en el anys seixanta quan les biblioteques populars són més actives en accions d'extensió cultural. En general, estan ben integrades a les poblacions respectives i, gràcies a la empenta de les responsables, els lectors poden seguir de prop els moviments culturals que emergeixen a la capital: representacions de teatre independent, sessions de teatre llegit, de cinefòrum, recitals de la Nova Cançó, etc. Les biblioteques recuperen l'objectiu culturalitzador que tenien en el període fundacional i reprenen amb dedicació la tasca de difusores del català i de la cultura catalana. També, com en aquella etapa, tornen a ser espais políticament neutres, d'una neutralitat que no és integradora sinó excloent, i per això resten al marge d'algunes de les inquietuds socials i polítiques de la societat civil.

Les biblioteques populars de Barcelona com a espais de socialització durant el segon franquisme, 1957-1975 / Assumpció Estivill Rius
Estivill i Rius, Assumpta


En: BID : textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Barcelona, núm. 30 (juny 2013), [21] p. (Articles) 
Resums en català i anglès. Hi ha també una versió en castellà.

Objectius: analitzar com han evolucionat les activitats culturals de les biblioteques populars de la província de Barcelona en iniciar-se el període que va de 1959 a 1975, l'anomenat "segon franquisme", i com evolucionen al llarg d'aquests anys. Examinar les temàtiques tractades en els actes organitzats; l'interès que presenten per a les poblacions respectives i com s'adapten a una societat que està experimentant canvis profunds; la presència dels moviments socials i culturals que sorgeixen amb força en aquell moment; el paper que hi tenen el català i la cultura catalana; les aliances locals, i fins a quin punt aquelles activitats estan pautades des del poder o responen a la iniciativa de les bibliotecàries. Metodologia: es parteix del buidat i de l'anàlisi dels actes realitzats a cada una de les biblioteques populars de la Diputació de Barcelona entre 1957 i 1975, tal com es ressenyen a les memòries de l'Anuario de la Biblioteca Central y de las populares y especiales. Es tenen en compte les biblioteques populars pròpiament dites i també les filials que són estables i que tenen una persona que se'n fa càrrec. Resultats: és en el anys seixanta quan les biblioteques populars són més actives en accions d'extensió cultural. En general, estan ben integrades a les poblacions respectives i, gràcies a la empenta de les responsables, els lectors poden seguir de prop els moviments culturals que emergeixen a la capital: representacions de teatre independent, sessions de teatre llegit, de cinefòrum, recitals de la Nova Cançó, etc. Les biblioteques recuperen l'objectiu culturalitzador que tenien en el període fundacional i reprenen amb dedicació la tasca de difusores del català i de la cultura catalana. També, com en aquella etapa, tornen a ser espais políticament neutres, d'una neutralitat que no és integradora sinó excloent, i per això resten al marge d'algunes de les inquietuds socials i polítiques de la societat civil.

La Música a la ciutat de Girona: 1888 - 1985 [Fitxer informàtic] / Lluís Brugués i Agustí; dirigida per Salomó Marquès i Sureda
Brugués i Agustí, Lluís


[Girona] : Universitat de Girona, DL 2009
Dirigida per: Marquès i Sureda, Salomó. Universitat de Girona. Departament de Pedagogia, 1998
1 recurs electrònic
ISBN 9788469291603

La tesi és una investigació histórica que presenta el fet musical a la ciutat de Girona, i inclou una paronòmica general de la història musical de les principals poblacions de les seves comarques: Olot, Figueres, Banyoles. ripoll, La Bisbal d'Empordà, Sant Feliu de Guíxols, etc. stà organitzada metodològicament en un marc cronològic i una metodologia positivista, intentant reflexar la verdadera història de la música a la ciutat de Girona amb tots i cadascun dels seus personatges i les seves institucions. La recerca s'emmarca al voltant de les corrents artístiques i polítiques de cada moment: Modernisme, Noucentisme, República, Guerra Civil, Franquisme i Democràcia. De cadascuna d'ella s'ha investigat sobre les orquestres, les cobles i les sardanes, els grups de música de cambra, la música en els cafès, la música en la intimitat de les cases particulars, el desenvolupament laboral de la professió musical a travès de la història del Sindicat i la Mútua de Músics, les sales de ball, els cinemes amb música en directe, els crítics musicals, etc. La recerca porta a la conclusió final de què l'època de millor esplendor, de més qualitat i també quantitat de música a la ciutat i comarques, i que ha viscut un millor ambient musical en tota la història, és el període que va des de principis del segle XX fins a l'esclat de la Guerra Civil (1900-1936).

La Música a la ciutat de Girona: 1888 - 1985 / Lluís Brugués i Agustí; dirigida per Salomó Marquès i Sureda
Brugués i Agustí, Lluís


Girona : Universitat de Girona, 1999
Dirigida per: Marquès i Sureda, Salomó. Universitat de Girona. Departament de Pedagogia, 1998
3 microfitxes; 10 * 15 cm + 1 fullet (8 p. ; 10 cm) (Tesis doctorals) 
Inclou apèndix documental.
ISBN 8495138506

La tesi és una investigació histórica que presenta el fet musical a la ciutat de Girona, i inclou una paronòmica general de la història musical de les principals poblacions de les seves comarques: Olot, Figueres, Banyoles. ripoll, La Bisbal d'Empordà, Sant Feliu de Guíxols, etc. stà organitzada metodològicament en un marc cronològic i una metodologia positivista, intentant reflexar la verdadera història de la música a la ciutat de Girona amb tots i cadascun dels seus personatges i les seves institucions. La recerca s'emmarca al voltant de les corrents artístiques i polítiques de cada moment: Modernisme, Noucentisme, República, Guerra Civil, Franquisme i Democràcia. De cadascuna d'ella s'ha investigat sobre les orquestres, les cobles i les sardanes, els grups de música de cambra, la música en els cafès, la música en la intimitat de les cases particulars, el desenvolupament laboral de la professió musical a travès de la història del Sindicat i la Mútua de Músics, les sales de ball, els cinemes amb música en directe, els crítics musicals, etc. La recerca porta a la conclusió final de què l'època de millor esplendor, de més qualitat i també quantitat de música a la ciutat i comarques, i que ha viscut un millor ambient musical en tota la història, és el període que va des de principis del segle XX fins a l'esclat de la Guerra Civil (1900-1936).

Els nens austíacs acollits a Osona (1920 - 1923) / Lurdes Cortès i Braña
Cortès i Braña, Lurdes


En: Ausa. Vic. vol. XXV, núm. 167 (2011) , p. 209-247 : il. (Kinder Nach Spanien, 90 anys de l'acolliment de nens austíacs a Osona) 
Resum en català i anglès.

Arran dels estralls de la Primera Guerra Mundial, els esperantistes de la zona austríaca d'Estíria van fer una crida desesperada als seus coreligionaris d'altres països perquè acollissin temporalment els seus infants, que sofrien tota mena de privacions. La resposta més solidària va venir d'esperantistes de territoris de l'antiga Corona d'Aragó, on l'esperanto tenia gran difusió. En total s'hi van acollir tres-cents trenta nens i nenes, dels quals quinze a Osona.

Kinder Nach Spanien, 90 anys de l'acolliment de nens austíacs a Osona



En: Ausa. Vic. vol. XXV, núm. 167 (2011) , p. 206-207 (Kinder Nach Spanien, 90 anys de l'acolliment de nens austíacs a Osona) 
Resum en català i anglès.

En el marc de la commemoració dels 150 anys de la creació del Cercle Literari de Vic, associació cultural fundada a Vic l'any 1860, l'estudi contextualitza la constitució i la trajectòria del Cercle en relació a la complexa dinàmica històrica del període i al seu medi sociològic i cultural, i valora la significació i funcionalitat de l'entitat dins l'entorn que li és propi, un espai que, amb el seu ritme i peculiaritats, es transforma i participa d'un procés de canvi global i accelerat. Al mateix temps, destaca l'esforç i la voluntat modernitzadora d'aquest projecte col·lectiu.

Diàlegs a l'entorn de la fi de segle



En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 16 (2010) , p. 275-288 (Dilemes de la fi de segle, 1874-1901. V. Una societat canviant) 

Els primers anys d'Òmnium Cultural (i 2) / Marta Vallverdú
Vallverdú i Borràs, Marta


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 375 (gener 2012), p. 44-51 : il. (Focus) 
Bibliografia.

Els primers anys d'Òmnium Cultural (1) / Marta Vallverdú
Vallverdú i Borràs, Marta


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 374 (desembre 2011), p. 26-35 : il. (Focus) 

Catalanisme i construcció simbòlica. Qüestions generals i un cas particular : el noucentisme targarí (1898-1936) / Joaquim Capdevila i Capdevila
Capdevila i Capdevila, Joaquim


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 13 (2010) , p. 9-43 (Temes) 

Aquest article es planteja tres objectius. D'una banda, fer una primera aproximació als grans marcs referencials recreats per les expressions majoritàries del catalanisme a cavall dels segles XIX i XX, i escatir-ne els factors bàsics de la sociogènesi, reproducció i evolució. Per tal d'aprofundir en aquest objectiu, examina d'antuvi els factors més bàsics que intervenen en la construcció i legitimació de la regió o la nació per part del catalanisme. Així, analitza, d'una banda, la concepció de comunitat en el catalanisme i com varia en les diverses expressions del catalanisme conforme a la mateixa evolució del moviment, i, d'altra banda, avalua el paper necessari dels models culturals/civilitzatoris i dels sentiments/consciències regionalistes i nacionalistes en la construcció i legitimació de la regió o nació per part del catalanisme. El segon objectiu és fer una breu aproximació a la naturalesa dels símbols del noucentisme. I el tercer, és presentar un univers local específic d'imaginari noucentista: el que basteix la burgesia catalanista de Tàrrega des dels últims anys del segle XIX fins a la Guerra Civil del segle XX.